Aquest any en planejar les vacances ja teníem la idea clara que volíem fer Bretanya i Normandia. Vaig llegir un pilot d'informació, de relats i blogs, i vaig marcar una possible ruta. Va caure a les nostres mans la guia de b-ROADS Motorhome Travel Guides, Francia Costa Norte, Bretaña & Normandia, que ens va servir per acabar de dissenyar tota la nostra ruta. Té marcades moltes àrees, a nosaltres ens va servir molt aquesta guia. Faig una menció especial d'agraïment a Cargoleta, Toni de Ros, i a molts relats i fils relacionats de AC Pasion i Viajar en Autocaravana, dels quals també vàrem treure molta informació.
Teníem pensat començar la ruta per Normandia passant primer per París i Eurodisney, ja hi hem estat altres vegades a Eurodisney i a París, però a en Miquel li feia gràcia de tornar-hi a anar, i perquè no, a nosaltres també. Però uns dies abans de marxar, al comprar les entrades d'Eurodisney per Internet, ens sortia millor i ens estalviàvem diners si les compràvem a partir del 27 d'agost.
Així que vàrem canviar l'ordre del viatge. Ho farem en el mateix sentit que les agulles del rellotge. Començarem per Bretanya i anirem pujant la costa fins a Normandia, per acabar a París i a Eurodisney.
Som-hi!!!!
15 d'agost de 2018
Sortim sempre ben d'hora al matí. Sempre ho hem fet així. Quan teníem caravana ja marxàvem també ben d'hora per poder fer el màxim de kilòmetres possibles. Anem a buscar l'autocaravana, repostem aigua i sortim a les 5:45. Hem decidit no agafar autopistes i anar per autovies i carreteres secundàries. Agafem la C-17 direcció a Puigcerdà, parem a Ripoll a posar gasoil i continuem una estona més. Esmorzem poc després de passar la frontera, cap a les 8.
Tornem a fer una petita aturada cap a les 11 al costat d'un hipermercat, entrem a prendre un cafè i comprem una coca. Ens agrada fer una petita parada cada 2 o 3 hores i estirar una mica les cames. Continuem viatge, avui és dia de ruta i carretera, parem a dinar una amanida d'arròs, flam o natilles, segons el gust de cadascú.
Cap a les 18 hores arribem al primer punt del nostre recorregut on farem nit. És el pàrquing d'Oradour-sur-Glane, un petit poble prop de Limoges que va ser devastat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. És un lloc que vam marcar en la nostra ruta ja que veurem molts llocs que han sigut escenaris d'aquesta guerra i vam llegir la història d'aquest poble i vam decidir començar per aquí.
Al pàrquing hi havia unes cinc autocaravanes, no hi ha aigua ni electricitat, de fet és un aparcament. Darrera nostre van arribar dues autos més, aparquem i anem a donar un volt fins a l'entrada del Centre de la mémoire d'Oradour-sur-Glane. Avui està tancat, és 15 d'agost i és festiu. Passegem una estona pel poble, a una terrassa d'un bar seiem a fer un cafè i una cervesa. Tornem a l'auto, faig uns biquinis per sopar, juguem una estona a l'UNO i anem a dormir.
16 d'agost de 2018
Ens llevem a les 8, esmorzem. Ahir, ja vàrem mirar els horaris del Centre de la memòria i a les 9 estem davant la porta. Fem la visita gairebé sols, amb molt poca gent i encara impressiona més passejar pels carrers d'una ciutat destruïda completament on van ser assassinades 642 persones, els homes afusellats i les dones i els nens cremats a l'església. Al final de la guerra, les ruïnes del poble van ser mantingudes en el seu estat per ordre del govern francès com a record d'aquest crim.
Tornem a l'auto cap a les 11, mengem una mica de fruita i pa amb fuet i ens posem en ruta cap a la primera parada de la Bretanya, Rochefort en Terre. Parem a posar gasoil abans de marxar d'Oradour, dinem de camí: guacamole, amanida, vedella boníssima que ens ha fet la iaia Teresa, i meló.
Cap a les 8 arribem a l'àrea de Rochefort en Terre. És una àrea gran, d'unes 50 places, i té dos nivells, un de terra i un altre d'herba on vàrem aparcar nosaltres perquè a dalt, el de terra, era ple. Val 4 euros, no té serveis, està al costat del poble, és perfecte per visitar Rochefort.
Ens instal·lem i anem a donar un volt, passem per un caminet i en dos minuts som al centre. A aquesta hora, gairebé tot està tancat i comença a fer-se fosc, però ja podem veure que és un poble preciós. Tornem a l'auto, sopem pa amb tomàquet i salsitxes i anem a dormir. Avui ha refrescat i ens abriguem bé.
Dia 17 d'agost de 2018
La nit ha sigut molt tranquil·la. A la zona on estàvem hi havia només tres o quatre autocaravanes. Després d'esmorzar anem a donar una volta a Rochefort en Terre. Encara és d'hora i molts comerços encara no han obert però ja comença a haver-hi gent passejant.
Caminem fins al castell i anem a veure l'Església de Notre-Dame-de-la-Tronchaye (Tronchaye ve de la paraula tronc). Explica la llegenda que en el segle X, durant una invasió normanda, un sacerdot va amagar l'estàtua de la Verge i el nen dins d'un tronc. Dos segles més tard una pastora va trobar el tronc amb la Verge i en aquest lloc és on van construir l'església i per això té aquest nom.
Tornem a l'auto i marxem cap a la pròxima parada: Malestroït. Busquem l'àrea d'autocaravanes que està a l'altre cantó d'un canal, travessant un petit pont, situada a uns cinc minuts del centre. És una àrea molt gran ubicada en un esplanada amb herba, és gratuïta i no té serveis.
Un cop aparcats anem a donar un volt pel centre. No és gaire gran i en una estona ho tenim vist. Quan tornem ens aturem una estona a veure els vaixells que navegues pel canal i travessen unes encluses. Avui ha sortit el sol i mengem a fora de l'auto amb el toldo posat. Ens fem un bon plat d'espaguettis i meló.
Després d'endreçar una mica l'auto i de rentar plats donem per acabada la visita a Malestroït i marxem a passar la tarda a Josselin que està a uns 24 de kilòmetres de distància.
Josselin és un poblet petit que té un castell medieval situat al costat del riu Oust. El castell tenia inicialment vuit grans torres, però van ser derribades en el segle XVII quedant actualment únicament tres dempeus.
Busquem un càmping perquè volem carregar tots els aparells elèctrics. Acabem de passar la tarda que ens queda descansant, fent-nos una bona dutxa i sopant a fora pastís de tonyina, pa amb tomàquet, embotit i amanida. Acabem el dia mirant una pel·lícula i anem a dormir.
Dia 18 d'agost de 2018
Després d'esmorzar i netejar una mica l'autocaravana, buidem aigües i omplim el dipòsit. Avui anem direcció cap al Valle de los Santos, a mig matí parem a posar gasolina i menjem una mica de fruita i formatge. Arribem al Valle de los Santos a l'hora de dinar, és un pàrquing gratuït de terra molt gran i està ple de cotxes. Dinem pilotilles i gaspatxo al mateix pàrquing abans de fer la visita.
La visita també és gratuïta. El Valle de los Santos està situat a la comuna de Carnoet, és una explanada plena d'estàtues de sants vinculat a les llegendes locals que són una barreja de cultura celta, gal·lo-romana i cristiana. Cada estàtua és única. Aquest projecte es va iniciar el 2008 i fins al moment hi ha aixecades més de 60 estàtues. És un lloc curiós molt xulo de veure.
Després marxem direcció a Locronan, busquem l'àrea d'autocaravanes, aparquem i anem a donar una volta. Locronan és un petit poble i figura com un dels més bonics de França on es pot admirar la seva arquitectura bretona. De seguida hem recorregut tot el poble, en un dels carrers vàrem trobar una botiga de conserves, Conserverie Courtin una de les més antigues de Bretanya, especialitzada en sopes de peix fetes amb receptes tradiconals. Ens van cridar l'atenció les seves llaunes de colors, conserves i sopes de tot tipus de peixos. Tornem a l'auto per sopar, juguem una estona a cartes i anem a dormir.
Dia 19 d'agost de 2018
Ens llevem i ens posem en marxa sense esmorzar. Volem anar al Cap de Chèvre, el punt més al sud de la península de Crozon, a l'oest de la Bretanya. Són uns penya-segats impressionants amb unes infinites catifes de flors. Fem una breu parada a Crozon per esmorzar i continuem. Aparquem al pàrquing que hi ha al Cap de la Chèvre, un pàrquing de terra, a uns 400 metres dels penya-segats. Estem una estona passejant i contemplant el paisatge.
El nostre següent destí del dia és Camaret sur Mer, un poble situat a l'extrem oest de la península de Crozon que forma part del Parc Natural Regional de Armòrica. Camaret va ser ocupada pels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys. Vauban, enginyer militar famós a l'època, va fortificar parcialment la ciutat al segle XVII. A Camaret es pot veure una torre de les dotze fortificacions que va construir a la frontera oest, nord i est de França, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Aparquem l'auto a peu de carretera just a davant de les alineacions megalítiques de Lagatjar. Ens preparem el dinar i dinem i després anem caminant al centre de Camaret. Visitem la torre Vauban, la capella de Notre Dame de Rocamadour i contemplem un cementiri de vaixells testimoni de temps millors de la indústria pesquera de la localitat.
Tornem a l'auto i continuem en direcció a la Punta de Pen-Hir. Paratge natural amb unes boniques vistes dels penya-segats on també es pot veure una gran creu coneguda com la "Croix de Pen Hir". Commemora els bretons exiliats i caiguts durant la Segona Guerra Mundial.
Marxem direcció Brest on ens volem quedar a dormir per demà fer la visita. De camí passem per Le Faou on fem una petita parada i continuem camí cap a Brest. Avui dormirem a un pàrquing al costat del riu sota el pont de Brest. Ens instal·lem, sopem, comença a ploure una mica i ens preparem per anar a dormir.
Avui ens despertem amb un dia molt tapat i una mica de pluja. Després d'esmorzar marxem al centre de Brest. Trobem un aparcament al costat del port. És bastant d'hora i no ens costa gens trobar aparcament. És un pàrquing bastant gran i gratuït. De moment, hi ha només una autocaravana i algun cotxe, però quan tornem està tot ple. Marxem a conèixer la ciutat, busquem la Oficina de Turisme, situada a prop de la Place de la Liberté. Pugem al telefèric que uneix les dues bandes del riu Penfeld i des d'on tenim unes magnífiques vistes del port. Passegem per la Rue de Saint-Malo. Brest va ser destruït l'any 1944, durant la Segona Guerra Mundial. La Rue Saint-Malo és un dels pocs carrers que van quedar sense destruir. Tornem caminant, passem per davant del Castell de Brest, el monument més antic de la ciutat. Tornem a l'auto, mengem una mica de fruita i marxem direcció al far de Saint-Mathieu.
Arribem al pàrquing de Saint-Mathieu a l'hora de dinar, ha sortit el sol i treiem la taula i dinem a fora. Després de descansar una mica anem a visitar el Far. El Far de Saint-Mathieu està situat al costat d'una abadia benedictina del segle XVI abandonada.
Després de la visita marxem cap a Meneham on farem nit. Busquem una àrea d'autocaravanes i ens insatal·lem. Sopem, mirem una pel·lícula i anem a dormir.
Dia 21 d'agost de 2018
Avui ens llevem amb un dia tapat, plovisqueja una mica, esmorzem i sortim a veure Meneham. És un pintoresc poble de pescadors situat enmig d'unes grans roques de granit, construït perquè estigués ben protegit de possibles atacs. Actualment, està tot reconstruït respectant les cases originals amb les teulades de palla i pissarra. Es pot veure com vivien els antics pescadors mentre es contempla una bonica panoràmica de la platja de Meneham.
El següent destí és la platja de Brignogan per fer una visita petita a la Capella de Pol. És una capella emmarcada per una bonica creu del segle XVII i té una torre de pedra a la que s'accedeix per unes escales tallades directamant a la roca i servia per avisar de l'aproximació de barcos enemics i de naufragis. No gaire lluny d'aquí també es pot veure el Far de Pontusval, situat a la costa septentrional del municipi de Brignogan-Plage. És un far senzill envoltat d'un paisatge sensacional, amb platges solitàries de sorra blanca. És una bonica estampa. Diu una llegenda que el nom de Pontusval significa "abisme on es va afogar la bèstia", es refereix a un drac que matava persones i animals per alimentar-se fins que un cavaller anomenat "Elorn" el destruí alliberant Pontusval del seu encanteri.
Després de la visita, anem a dinar a les dunes de Keremma. Ens dirigim a la casa de les dunes, aparquem l'auto i ens preparem el dinar. Després de dinar, passegem una mica per la platja i marxem direcció al nostre destí que és Trégastel. Ens instal·lem a l'àrea i sortim a estirar una mica les cames abans de preparar-nos el sopar. Passegem per la platja, a aquesta hora amb la màrea baixa contemplem els vaixells parats a la sorra. Tornem a l'auto, ens preparem uns biquinis, fem una partida de cartes i donem per acabat el dia.
Dia 22 d'agost de 2018
Avui tenim una excursió a la Ile de Bréhat, anomenada illa de les flors, en plena Costa de Granit Rosa. Movem l'auto fins a Ploubazlanec, busquem un pàrquing i ens dirigim al petit embarcament a comprar els tiquets del vaixell que ens portarà a la illa. És molt d'hora, ja hi ha cua esperant però no tardem en pujar al vaixem que en 15 o 20 minuts ens deixa a la illa. És una illa de 3,5 km de longitud i 1,5 d'amplada i la única manera de passejar-hi és caminant o en bicicleta. Nosaltres la fem caminant de punta a punta. És un lloc ple de jardins i de petites cases florides, Passegem fins a la Capella de Sant Miquel, construïda a dalt d'un cim amb unes vistes espectaculars i també caminem fins al Far Paon on contemplem unes boniques imatges de la Costa de Granit Rosa.
Quan tornem a l'auto, dinem al mateix pàrquing i posem direcció a Pleneuf-Val-André. Busquem un càmping, ens vindrà bé per carregar tots els aparells. Treiem taula i cadires i passem la tarda tranquil·lament. El càmping està situat al capdamunt d'un carrer que fa molta pujada. A l'hora de sopar anem cap al poble i sopem a una pizzeria. Passegem una mica, tornem a l'auto i escoltem una estona uns nois que fan un petit concert al bar del càmping abans d'anar a dormir.
Dia 23 d'agost de 2018
Abans de sortir del càmping omplim i buidem les aigües i l'WC. Ens dirigim cap a Erquy, que només veiem de passada amb l'autocaravana. Volem arribar-nos a Fort La Latte, que és un castell fortificat a dalt d'un penya-segat on només es pot accedir a través d'uns ponts llevadissos. El pàrquing queda lluny del castell i quan arribem hi ha molta cua per entrar i ens conformem només mirant-lo per fora. Marxem direcció Saint Malo.
Ens costa una estona trobar aparcament i finalment deixem l'autocaravana a un pàrquing just davant d'una parada d'autobús que agafarem per anar al centre. Ens preparem el dinar i dinem. Comença a ploure amb intensitat, mentre dinem arriba una altra autocaravana i ens pregunten com poden anar al centre, els expliquem que allà mateix hi ha la parada del bus.
Un cop arribem al centre, comencem a passejar pels carrers de Saint-Malo, a estones plou molt i cap al final de la tarda para de ploure. Ens comprem unes crêpes per berenar i acabem de fer les últimes passejades per aquesta ciutat corsària que a nosaltres ens ha semblat d'una gran bellesa i que conserva un gran encant malgrat el pas del temps.
Agafem l'autobús per tornar a l'autocaravana i posem direcció al Mont Saint Michel. Busquem l'àrea d'autocaravanes de Beavoir que hem llegit que està a uns tres quilòmetres i que des d'allà mateix surt un camí que et porta directament a l'Abadia. L'àrea és de pagament, uns 15'5 euros, amb serveis d'aigua, buidatge i electricitat. Un cop instal·lats, decidim marxar caminant a visitar el Mont Saint Michel perquè el volem veure de nit.
Un cop arribem, busquem el punt d'informació per demà al matí comprar les entrades per visitar l'Abadia. Ens comprem un entrepà per sopar i passegem pels seus carrers. Comença a ser fosc i els comerços comencen a tancar, l'Abadia està tota il·luminada i s'eleva majestuosa. Fem moltes fotos, agafem una navette per tornar al càmping però ens deixa a mig camí perquè aquesta hora ja acaben el servei. Continuem completament a les fosques fins a arribar al càmping, són les 11 de la nit i sense més contemplacions ens anem a dormir perquè estem molt cansats.
Dia 24 d'agost de 2018
Ens llevem, esmorzem tranquil·lament i ens preparem uns entrepans per endur-nos. Anem cap a la parada de l'autobús que ens portarà al Mont Saint Michel i un cop allà el primer que fem és anar al punt d'informació a comprar els tickets per visitar l'Abadia, 10 euros els adults i els nens no paguen. Hem arribat d'hora i podem passejar sense massa gent, entrem a l'Abadia amb un full d'informació que ens han donat ja que farem la visita pel nostre compte, i, de tant en tant, trobem un grup amb un guia que parla castellà i ens acostem per escoltar les seves explicacions.
Després de la visita, tornem a recórrer els carrers i també passegem una estona per fora de l'Abadia ja que hi ha la marea baixa i podem fotografiar-la des de diferents punts. Després de menjar-nos els entrepans ens acomiadem del Mont Saint Michel i tornem a l'autocaravana. A nosaltres, ens ha semblat un lloc preciós, té ben guanyat ser un símbol de Normandia per la seva peculiar ubicació. Però si hagúessim de donar un consell és que si es vol visitar s'hi vagi molt aviat ja que és un lloc molt massificat.
Un cop a l'autocaravana, fem una mica de neteja i endreça, buidem i carreguem aigües.
Marxem direcció Utah Beach, però fem una petita parada a Sainte-Mère-Église, coneguda per ser una de les primeres ciutats alliberades per les tropes aliades en el desembarcament de Normandia l'any 1944 durant la Segona Guerra Mundial. Tots aquests llocs tenen un pes en la història recent d'Europa. En el campanar de l'església es pot veure una figura que representa un paracaigudista que va quedar atrapat al campanar durant una operació militar, ferit i fent-se el mort va salvar la seva vida.
Després de la breu visita anem a dormir a St-Marie-du-Mont, o dit d'una altra manera la platja de Utah Beach. Totes aquestes platges són conegudes per una de les fites més importants de la Segona Guerra Mundial, el desembarc de Normandia el Dia D, que va ser l'inici de la victòria de les forces aliades sobre l'excèrcit alemany.
Trobem un lloc a peu de carretera, just a davant del Museu i ens preparem el sopar i anem a dormir.
Dia 25 d'agost de 2018
Ha estat plovent durant la nit, sense dubte hem dormit a un lloc privilegiat perquè estem a davant de la platja. En Toni surt a passejar tot just acabat de sortir el sol, un sol entre núvols. Quan arriba ja tenim la taula parada i esmorzem i sortim tots a passejar per la platja completament sols, encara està tot tancat, ni tan sols ha obert el Museu.
Al cap d'una estona obren el bar Memorial Roosevelt, entrem i quedem parats amb el lloc, és un bar amb molta història, és com entrar de ple a l'any 44 o com estar dins d'un museu. Fem uns cafès, mentre parlem amb el cambrer propietari del local i que ens acaba acompanyant a un búnquer que té al costat del bar i que hores d'ara el té tancat al públic. Ens obre i ens explica a nosaltres sols una mica de la història d'aquell búnquer que era un punt de comunicació i que està gairebé intacte. La veritat és que aquest bar és un lloc que aconsellaríem de no perdre's si es fa una visita a Utah Beach.
A mig matí marxem a Colleville-sur-Mer a visitar el cementiri americà i un memorial de la Segona Guerra Mundial on reposen 9.387 soldats americans. Dinem allà mateix al pàrquing i després de dinar anem a veure les bateries alemanyes de Longues-sur-Mer. Després anem cap a Arromanches on a la seva platja es pot veure encara grans blocs de formigó que havien servit per facilitar l'aprovisionament de les tropes. Passegem una estona i seiem en una terrasseta a menjar-nos un crêpe. Acabem el dia a l'àrea d'autocaravanes de Caen, just a davant del Memorial. Abans de sopar passegem una estona pels jardins del Memorial. Sopem i a dormir.
Dia 26 d'agost de 2018
Ens despertem, esmorzem, i decidim no entrar al Museu Memorial de Caen perquè volem visitar Honfleur,Étretat i tenim previst avui anar a dormir a l'àrea d'autocaravanes de Saint-Valery-en-Caux. Així que deixarem aquest museu, que pinta molt bé, per una propera ocasió.
Sortim direcció a Honfleur, aparquem al costat del riu Sena i sortim a passejar per la ciutat. Honfleur és una ciutat marítima amb un important barri de pescadors que guarda el seu encant en carrers i cases medievals entre els quals hi ha una església de fusta del segle XV, l'ésglésia de Sainthe-Cathérine, i el seu campanar separat de l'església. I el port vell o "Vieux Bassin", datat de l'any 1681, que és avui en dia un dels llocs més turístics de la població i que diuen té una semblaça al port de Bergen a Noruega (anys després hem comprobat després del viatge a Noruega que sí que és certa una petita semblança tot i que no és igual).
Se'ns ha fet tard, tornem a dinar a l'autocaravana, volem anar a Ètretat però ho fem només de passada, ho deixarem per una altra ocasió perquè avui volem anar a dormir a Saint-Valery-en-Caux. Hem llegit que la seva àrea d'autocaravanes està guardonada com una de les millors d'Europa. Encara ens queda una estona de camí i el temps no acompanya, fa vent i plou. En arribar a l'àrea ens posem en l'últim lloc que queda lliure. L'àrea està situada al costat del far, davant d'uns penya-segats. La vista és molt bonica, però dubtaríem que fos, com diu la guia, una de les millors àrees d'autocaravanes d'Euroapa. Val 6 euros nit i 3,50 l'aigua. Ha parat de ploure, sopem (faig una truita de patates, la primera que faig a l'autocaravana, està boníssima i va ser la primera de moltes), fem una partideta de cartes i a dormir.
Ha estat provent durant la nit, ens llevem d'hora i sortim a donar un volt per la platja al costat del far i els penya-segats. Encara està tothom dormint i fem aquest passeig totalment en solitari. Després anem caminant al poble, trobem una cafeteria oberta i entrem a fer un cafè i comprem uns croissants a una boulangerie. Just davant hi ha la capella de Notre Dame du Bon Port, ens acostem i la trobem oberta i entrem. És una capella dedicada als mariners contruida al segle XVII i reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial. Destaca la seva forma de vaixell i les seves grans vidrieres.
De tornada a l'àrea passem per un super, quan arribem en Miquel es desperta i esmorzem tots els croissants que hem comprat. Endrecem l'auto, buidem i omplim d'aigua i marxem cap a Veules-les-Roses.
Veules-les-Roses és un poble de la Costa d'Alabastre al costat del riu Veules que és, diuen, el riu més petit de França. Es poden veure cases tradicionals amb les teulades de palla i molins d'aigua i flors pertot arreu. Està considerat com un dels pobles més bells de Normandia.
Parem a dinar a Sotteville-sur-Mer. Darrera l'escola hi ha un caminet que porta cap a un pàrquing al costat dels penya-segats. Dinem allà mateix i després d'endreçar-ho tot i fer migdiada diem adéu a la Costa d'Alabastre i a Normandia. Marxem direcció a París.
Arribem a l'hora de sopar i ens quedem a dormir a fora del pàrquing d'Euro Disney ja que demà tenim entrades per entrar al Parc, les entrades ja les havíem comprat a casa abans de marxar. Som unes set o vuit autocaravanes les que estem aparcades, al matí érem unes quinze. Sopem , ens posem una pel·lícula i ens anem a dormir d'hora.
Dia 28 d'agost de 2018
Cap a quarts de vuit del matí, ens adonem que ja estan obertes les taquilles i que alguna autocaravana ja comença a entrar. Entrem al pàrquing, nosaltres ja havíem vingut amb autocaravana feia alguns anys i no recordàvem que fos tant car el preu del pàrquing, 40 euros. Busquem un lloc per aparcar i ens fem uns entrepans, preparem l'esmorzar i esmorzem tots junts. Com que ja tenim les entrades no hem de fer cua a les taquilles i entrem directament a dins del Parc. Per nosaltres no és la primera vegada que visitem Euro Disney, ho hem fet tant a l'hivern com a l'estiu, però sempre ens fa molta il·lusió a tots.
Comencem per Walt Disney Studios i passem tot els dia amunt i avall. Al vespre, sopem, ens mengem unes hamburgueses i unes patates i mirem l'espectacle. I quan tanquen el Parc tornem cap a l'auto a dormir.
Dia 29 d'agost de 2018
Ha plogut tota la nit i mentre ensmorzem està fent un bon ploure. Ahir va ser un dia bo per entrar al Parc. Després d'esmorzar anem a buidar les aigües i ens trobem el lloc de buidatge fet un fàstic. La veritat és que aquest cop hem quedat decebuts de les condicions del pàrquing. Buidem aigües i WC però no omplim i marxem cap a París a passar el dia. Busquem aparcament i ens costa una bona estona. Al final, aparquem al costat del càmping Bois de Boulogne que ja hi havíem estat i que sabem que té just davant una parada d'autobús per anar al centre.
Passem tot el dia "callejeando" per París. Ens mengem uns entrepans a Montmartre i continuem passejant fins que es fa fosc. Per últim, pugem a la Tour Eiffel per contemplar París de nit abans de tornar a dormir a l'autocaravana.
Ens llevem d'hora i comencem la tornada a casa, parem a fer uns cafès i esmorzar una mica i més tard parem a dinar. Primer havíem pensat fer tot el camí cap a casa d'una tirada però al vespre, ja cansats, parem a dormir a una àrea.
Dia 31 d'agost de 2018
En Toni es lleva d'hora i surt a fer el seu passeig a primera hora del matí i torna amb l'esmorzar. Després del cafè i esmorzar fem l'últim tros de camí que ens falta per arribar a casa. Arribem a l'hora de dinar.
I donem per acabat aquest viatge.
