Divendres 19 d'abril de 2019
Aprofitarem tres dies de Setmana Santa per fer una escapada a Castella La Manxa. Aquest cop ens acompanyen els nostres amics Joan i Sussana, amb la seva furgoneta acabada d'estrenar. Comencem el divendres sortint d'hora com sempre. En Toni vol que a les 5 estem tots a punt. Ens llevem a les 4, anem a buscar l'autocaravana, carreguem quatre coses de la nevera de casa a l'auto i anem cap a les "Quatre carreteres", a Tona, que és el punt de trobada amb els nostres amics.
Ens saludem i, sense perdre temps, comencem la nostra ruta en direcció cap a Barcelona, Tarragona i València. Nosaltres intentem sempre no anar per autopista però en aquesta ocasió disposem de pocs dies, són molts quilòmetres, i hem decidit passar-hi. Cap a les 8'00 parem a una àrea de servei prop d'Hospitalet de l'Infant a esmorzar i estirar una mica les cames. Acostumem a fer una parada cada dues hores o dues hores i mitja.
Prenem uns cafès amb llet i uns croissants, parlem una mica del recorregut que volem fer i ens tornem a posar en ruta. El cel està una mica tapat i han anunciat pluges per aquesta Setmana Santa. Entrant a la província de Castelló comença a ploure intensament. Fem una altra parada a Chiva, a la carretera de València a Madrid, i continuem camí fins arribar a les Lagunas de Ruidera a l'hora de dinar.
Les Lagunas de Ruidera són un paratge natural molt bonic format per quinze llacunes amb una gran riquesa biològica i amb molta diversitat d'espècies animals i plantes, situades entre les províncies de Ciudad Real i Albacete. Ens parem en un pàrquing d'un hotel a dinar, entrem tots a dins de l'autocaravana perquè hi ha una mica més d'espai i dinem tots plegats.
En veure que tot està tancat, marxem a veure els molins típics de La Manxa i ens dirigim cap a Campo de Criptana. Deixem les autos aparcades a un pàrquing de terra al costat dels molins. No ha parat de ploure i està ple de bassals i molt enfangat. Volíem fer nit aquí però, vist el temps, un cop visitats els molins, decidim marxar cap a Toledo.
Aparquem a un gran pàrquing on ja hi ha aparcades com unes 30 autocaravanes. Trobem dos aparcaments just a davant de l'Alcázar. Estem cansats, avui ha sigut un dia llarg, sopem i anem a dormir amb unes magnífiques vistes de l'Alcázar de Toledo iluminat.
Dissabte, 20 d'abril de 2019
Ens despertem d'hora, endrecem l'auto i sortim a donar un volt per intentar trobar un supermercat per comprar aigua. Just caminem una mica i a prop de l'àrea trobem una petita botiga que tenen una mica de tot. Comprem l'aigua i una postal de Toledo per la col·lecció d'en Toni. Avui fa un dia tapat però, de moment, no plou, esperem que aquests núvols vagin marxant. Tornem cap a l'auto, els nostres amics s'han despertat i aprofitem per esmorzar tots junts.
Després d'endreçar els plats de l'esmorzar marxem cap al centre. La veritat és que el pàrquing està molt ben situat i en deu minuts trevessem un pont sobre el riu Tajo, pujem unes escales i arribem al centre. Passem per una espècie de mirador sobre les muralles des d'on podem veure les caravanes aparcades. El primer que fem és buscar un punt d'informació i un mapa de la ciutat.
El primer que anem a veure és l'Alcázar, a aquesta hora no hi ha gaire cua. Són les 9'30, més o menys, fa poc que han obert les taquilles. Quan sortim, a quarts de dotze, la cua arribava a l'altra banda del carrer. Nosaltres no vàrem agafar guia però amb el mapa que ens van donar a l'entrada vam seguir el recorregut de les sales on a cada lloc hi havia una explicació.
Quan sortim, anem passejant a veure la Catedral. L'entrada és de pagament, val 10 euros. Nosaltres decidim no entrar, una mica pel preu, que pensem que és una mica car, i una mica per la immensa cua que hi ha. Decidim que buscarem un bar per seure una mica i veure'ns unes cervesetes. Entrem en un bar molt petitó i molt acollidor, tot decorat amb fotografies antigues, junt amb les begudes ens porten les típiques tapes.
Després continuem passejant pel call jueu de Toledo i anem a veure la sinagoga. També ens hagués agradat entrar al museu de El Greco però també hi ha molta cua, decidim continuar passejant pels carrers, conscients que Toledo és per estar-hi més dies i nosaltres només hi estem unes hores. Unes quantes voltes després marxem cap a l'autocaravana. Dinem al mateix pàrquing i després de fer una migdiada marxem cap a Àvila.
Arribem a Àvila i busquem amb el park4night un lloc per fer nit. Anem a un pàrquing bastant gran, darrera de la comisaria de la Policia Local. Hi ha moltes autocaravanes aparcades i alguns autobusos. Aparquem en dues places, junts, i de cara a les muralles d'Àvila. Sortim a passejar per la ciutat. Tenim les muralles al davant, cinc minuts i som al centre. La veritat és que el pàrquing és perfecte. Pujem per un carrer i sortim a la plaça, suposem que és la Plaça Major.
Hi ha molta gent i molt ambient, els balcons de la plaça estan plens de banderes, que deduim que són de totes les cofradies de les processons que fan aquests dies. Preguntem a uns nois si fan avui dissabte alguna processó, ens comenten que en surt una d'aquí a mitja hora i ens indiquen cap a on hem d'anar. Entrem a una pastisseria a comprar les típiques "yemas de Santa Teresa" que les portarem cap a casa els avis perquè les provin i en comprem una capseta petita per tastar-les ara.
Comencem a sentir música i ens posem en un carrer i veiem passar la processó, preguntem a uns senyors quina processó és i ens diuen que els sembla que és la Virgen de la Soledad. Aquests senyors són de Córdova i estan de turisme i ens expliquen que les processons d'allà també són espectaculars. La senyora ens explica tot el recorregut de la processó i que representa cada moment. A nosaltres, la processó, ens va agradar moltíssim. No n'havíem vist mai cap, només la que fan a Vic, que també la trobem molt maca, és una processó en silenci, i aquesta amb música ens ha agradat molt.
Acabada la processó anem a passejar per tota la muralla i anem a veure el convent de Santa Teresa de Àvila, que trobem tancat a aquesta hora. Baixem cap a l'auto, ens fem el sopar, rentem els plats i anem a dormir. Avui dormirem amb les vistes de la muralla d'Àvila tota il·luminada.
Diumenge, 21 d'abril de 2019
Ens llevem, endrecem i marxem. Volem anar al matí a visitar Salamanca, esmorzarem quan arribem. Aparquem a un pàrquing no massa lluny del centre i anem caminant a buscar un bar obert per esmorzar. Arribem a la Catedral, no podem entrar, està tancada, a fora hi ha Policia Local i ens diuen que aquest matí hi ha una processó. Ens posem en un carrer que està ple de bars, molts encara tancats, i entrem en el que trobem obert. Esmorzem uns entrepans i cafès amb llet.
Després anem passejant a la Plaça Major i volem anar cap a la Universitat. Passem per la Universitat Pontificia i trobem molta gent esperant perquè per davant passa la processó. Sentim la música, ens hi acostem i la mirem durant una estona. Després anem a la Universitat històrica de Salamanca, ens aturem a la façana, com tots els turistes que hi ha allà, per buscar la famosa granota. Ens costa una mica però la trobem. Anem a la taquilla i comprem els tiquets per entrar a la Universitat. Hi ha molts grups que van amb guia i ens posem al costat d'un d'ells per escoltar algunes explicacions d'algunes sales. Quan sortim de la Universitat, passem per davant de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i entrem a visitar-lo.
Volíem anar a dinar a les autos però pensem que serà millor quedar-nos pel centre i menjar-nos un entrepà i així quan arribem a les autos començar el viatge de tornada. Ens comprem uns entrepans per emportar de pernil salat de Salamanca i unes begudes i ens els mengem a fora al carrer. Un cop tips anem cap a l'autocaravana i marxem en direcció a casa. Hem pensat que potser farem nit pel camí, però després d'haver fet uns quants quilòmetres, decidim entre tots arribar avui a casa. Demà, dilluns, tenim dinar familiar per menjar la mona de Pàsqua.
Ens parem a sopar a mig camí i continuem carretera. La veritat és que els últims quilòmetres se'ns fan molt pesats. A la última parada que fem, per estirar les cames i posar gasolina, ens tornem a plantejar de quedar-nos a dormir però ens queden uns dos-cents quilòmetres i preferim arribar i dormir a casa. Arribem a quarts de tres de la matinada molt cansats, anem a dormir.
Han sigut tres dies de veure moltes coses i de fer molts quilòmetres. Tot el que hem vist es mereix una visita de més dies per poder-ho veure bé. Nosaltres només n'hem fet un tastet. A tota aquesta zona de La Manxa no hi havíem estat mai, però ens ho hem passat molt bé amb els nostres amics. Esperem aviat poder fer una altra escapada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario