CASTELLA LA MANXA, ÀVILA I SALAMANCA Setmana Santa 2019.

 

Divendres 19 d'abril de 2019

Aprofitarem tres dies de Setmana Santa per fer una escapada a Castella La Manxa. Aquest cop ens acompanyen els nostres amics Joan i Sussana, amb la seva furgoneta acabada d'estrenar. Comencem el divendres sortint d'hora com sempre. En Toni vol que a les 5 estem tots a punt. Ens llevem a les 4, anem a buscar l'autocaravana, carreguem quatre coses de la nevera de casa a l'auto i anem cap a les "Quatre carreteres", a Tona, que és el punt de trobada amb els nostres amics.

Ens saludem i, sense perdre temps, comencem la nostra ruta en direcció cap a Barcelona, Tarragona i València. Nosaltres intentem sempre no anar per autopista però en aquesta ocasió disposem de pocs dies, són molts quilòmetres, i hem decidit passar-hi. Cap a les 8'00 parem a una àrea de servei prop d'Hospitalet de l'Infant a esmorzar i estirar una mica les cames. Acostumem a fer una parada cada dues hores o dues hores i mitja.

Prenem uns cafès amb llet i uns croissants, parlem una mica del recorregut que volem fer i ens tornem a posar en ruta. El cel està una mica tapat i han anunciat pluges per aquesta Setmana Santa. Entrant a la província de Castelló comença a ploure intensament. Fem una altra parada a Chiva, a la carretera de València a Madrid, i continuem camí fins arribar a les Lagunas de Ruidera a l'hora de dinar.

Les Lagunas de Ruidera són un paratge natural molt bonic format per quinze llacunes amb una gran riquesa biològica i amb molta diversitat d'espècies animals i plantes, situades entre les províncies de Ciudad Real i Albacete.  Ens parem en un pàrquing d'un hotel a dinar, entrem tots a dins de l'autocaravana perquè hi ha una mica més d'espai i dinem tots plegats. 

Després anem a veure les llacunes, està plovent, agafem els paraigües i els cangurs i anem a donar un volt. Al costat de les llacunes hi ha un camí que les voreja, es poden fer passejades molt maques, avui no acompanya el dia, no deixa de ploure, i nosaltres fem el camí amb l'autocaravana, per la carretera, vorejant les llacunes. Les vistes són molt boniques i l'aigua es veu d'un color blau molt maco.

Ens dirigim cap a El Toboso, volem veure la casa de Dulcinea, arribem al poble, no trobem cap pàrquing per poder deixar les autos i aparquem a un carrer del poble. No hi ha ningú pels carrers, no sabem si és per la pluja o perquè és Divendres Sant. Pensàvem trobar alguna processó però no trobem res. Passegem pel poble, anem a la casa-museu de la Dulcinea i arribem just quan estan tancant i no podem entrar. Acabem de donar una volta i aprofitem per anar a fer un cafè a l'únic bar del poble que deu estar obert. 

En veure que tot està tancat, marxem a veure els molins típics de La Manxa i ens dirigim cap a Campo de Criptana. Deixem les autos aparcades a un pàrquing de terra al costat dels molins. No ha parat de ploure i està ple de bassals i molt enfangat. Volíem fer nit aquí però, vist el temps, un cop visitats els molins, decidim marxar cap a Toledo. 

Aparquem a un gran pàrquing on ja hi ha aparcades com unes 30 autocaravanes. Trobem dos aparcaments just a davant de l'Alcázar. Estem cansats, avui ha sigut un dia llarg, sopem i anem a dormir amb unes magnífiques vistes de l'Alcázar de Toledo iluminat. 

Dissabte, 20 d'abril de 2019

Ens despertem d'hora, endrecem l'auto i sortim a donar un volt per intentar trobar un supermercat per comprar aigua. Just caminem una mica i a prop de l'àrea trobem una petita botiga que tenen una mica de tot. Comprem l'aigua i una postal de Toledo per la col·lecció d'en Toni. Avui fa un dia tapat però, de moment, no plou, esperem que aquests núvols vagin marxant. Tornem cap a l'auto, els nostres amics s'han despertat i aprofitem per esmorzar tots junts.

Després d'endreçar els plats de l'esmorzar marxem cap al centre. La veritat és que el pàrquing està molt ben situat i en deu minuts trevessem un pont sobre el riu Tajo, pujem unes escales i arribem al centre. Passem per una espècie de mirador sobre les muralles des d'on podem veure les caravanes aparcades. El primer que fem és buscar un punt d'informació i un mapa de la ciutat. 

El primer que anem a veure és l'Alcázar, a aquesta hora no hi ha gaire cua. Són les 9'30, més o menys, fa poc que han obert les taquilles. Quan sortim, a quarts de dotze, la cua arribava a l'altra banda del carrer.  Nosaltres no vàrem agafar guia però amb el mapa que ens van donar a l'entrada vam seguir el recorregut de les sales on a cada lloc hi havia una explicació.

Quan sortim, anem passejant a veure la Catedral. L'entrada és de pagament, val 10 euros. Nosaltres decidim no entrar, una mica pel preu, que pensem que és una mica car, i una mica per la immensa cua que hi ha.  Decidim que buscarem un bar per seure una mica i veure'ns unes cervesetes. Entrem en un bar molt petitó i molt acollidor, tot decorat amb fotografies antigues, junt amb les begudes ens porten les típiques tapes.

Després continuem passejant pel call jueu de Toledo i anem a veure la sinagoga. També ens hagués agradat entrar al museu de El Greco però també hi ha molta cua, decidim continuar passejant pels carrers, conscients que Toledo és per estar-hi més dies i nosaltres només hi estem unes hores. Unes quantes voltes després marxem cap a l'autocaravana. Dinem al mateix pàrquing i després de fer una migdiada marxem cap a Àvila.

Arribem a Àvila i busquem amb el park4night un lloc per fer nit. Anem a un pàrquing bastant gran, darrera de la comisaria de la Policia Local. Hi ha moltes autocaravanes aparcades i alguns autobusos. Aparquem en dues places, junts, i de cara a les muralles d'Àvila. Sortim a passejar per la ciutat. Tenim les muralles al davant, cinc minuts i som al centre. La veritat és que el pàrquing és perfecte. Pujem per un carrer i sortim a la plaça, suposem que és la Plaça Major. 

Hi ha molta gent i molt ambient, els balcons de la plaça estan plens de banderes, que deduim que són de totes les cofradies de les processons que fan aquests dies. Preguntem a uns nois si fan avui dissabte alguna processó, ens comenten que en surt una d'aquí a mitja hora i ens indiquen cap a on hem d'anar. Entrem a una pastisseria a comprar les típiques "yemas de Santa Teresa" que les portarem cap a casa els avis perquè les provin i en comprem una capseta petita per tastar-les ara.

Comencem a sentir música i ens posem en un carrer i veiem passar la processó, preguntem a uns senyors quina processó és i ens diuen que els sembla que és la Virgen de la Soledad. Aquests senyors són de Córdova i estan de turisme i ens expliquen que les processons d'allà també són espectaculars. La senyora ens explica tot el recorregut de la processó i que representa cada moment. A nosaltres, la processó, ens va agradar moltíssim. No n'havíem vist mai cap,  només la que fan a Vic, que també la trobem molt maca, és una processó en silenci, i aquesta amb música ens ha agradat molt.

Acabada la processó anem a passejar per tota la muralla i anem a veure el convent de Santa Teresa de Àvila, que trobem tancat a aquesta hora. Baixem cap a l'auto, ens fem el sopar, rentem els plats i anem a dormir. Avui dormirem amb les vistes de la muralla d'Àvila tota il·luminada.

Diumenge, 21 d'abril de 2019

Ens llevem, endrecem i marxem. Volem anar al matí a visitar Salamanca, esmorzarem quan arribem. Aparquem a un pàrquing no massa lluny del centre i anem caminant a buscar un bar obert per esmorzar. Arribem a la Catedral, no podem entrar, està tancada, a fora hi ha Policia Local i ens diuen que aquest matí hi ha una processó. Ens posem en un carrer que està ple de bars, molts encara tancats, i entrem en el que trobem obert. Esmorzem uns entrepans i cafès amb llet.

Després anem passejant a la Plaça Major i volem anar cap a la Universitat. Passem per la Universitat Pontificia i trobem molta gent esperant perquè per davant passa la processó. Sentim la música, ens hi acostem i la mirem durant una estona. Després anem a la Universitat històrica de Salamanca, ens aturem a la façana, com tots els turistes que hi ha allà, per buscar la famosa granota. Ens costa una mica però la trobem. Anem a la taquilla i comprem els tiquets per entrar a la Universitat. Hi ha molts grups que van amb guia i ens posem al costat d'un d'ells per escoltar algunes explicacions d'algunes sales. Quan sortim de la Universitat, passem per davant de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i entrem a visitar-lo. 

Volíem anar a dinar a les autos però pensem que serà millor quedar-nos pel centre i menjar-nos un entrepà i així quan arribem a les autos començar el viatge de tornada. Ens comprem uns entrepans per emportar de pernil salat de Salamanca i unes begudes i ens els mengem a fora al carrer. Un cop tips anem cap a l'autocaravana i marxem en direcció a casa. Hem pensat que potser farem nit pel camí, però després d'haver fet uns quants quilòmetres, decidim entre tots arribar avui a casa. Demà, dilluns, tenim dinar familiar per menjar la mona de Pàsqua.

Ens parem a sopar a mig camí i continuem carretera. La veritat és que els últims quilòmetres se'ns fan molt pesats. A la última parada que fem, per estirar les cames i posar gasolina, ens tornem a plantejar de quedar-nos a dormir però ens queden uns dos-cents quilòmetres i preferim arribar i dormir a casa. Arribem a quarts de tres de la matinada molt cansats, anem a dormir. 

Han sigut tres dies de veure moltes coses i de fer molts quilòmetres. Tot el que hem vist es mereix una visita de més dies per poder-ho veure bé. Nosaltres només n'hem fet un tastet. A tota aquesta zona de La Manxa no hi havíem estat mai, però ens ho hem passat molt bé amb els nostres amics. Esperem aviat poder fer una altra escapada. 

ESCAPADA AL PÉRIGORD, FRANÇA

NOVEMBRE 2018

Teníem quatre dies de festa per davant i vàrem decidir fer una mini escapada amb l'autocaravana. Feia temps que teníem pensat anar a conèixer la zona del Périgord, vàrem buscar una mica d'informació i vaig llegir algun relat de viatges. A aquesta zona vaig marcar un parell de llocs que volíem veure i la resta ho vàrem deixar una mica a l'aventura.

Sempre la nit abans de marxar anem a endollar l'auto a la corrent perquè la nevera es comenci a posar a punt i marxem amb les bateries ben carregades. Poso la roba als armaris i la roba del llit i deixo el menjar i les coses de la nevera per l'endemà al matí.

DIA 1 DE NOVEMBRE (dijous)

Ens llevem d'hora, volem marxar aviat, tot i així, marxem a les 11. Aquest cop marxem sols, la Maria treballa i en Miquel dissabte té entrades per anar a la Fira del Manga a Barcelona.

Anem a buscar l'autocaravana, carreguem les coses de menjar i omplim d'aigua, que anem amb el dipòsit buit. Ara sí, tot a punt. Marxem direcció Puigcerdà. Volem evitar sempre que podem els peatges. A l'estiu, quan vàrem anar a la Bretanya, també vàrem passar per aquí.

Quan passem per Ripoll parem a una benzinera a omplir el dipòsit i a fer un cafè, en Toni no ha esmorzat i ara ja té molta gana. Marxem direcció Ribes de Freser, pugem la Collada de Toses, on hi trobem molta neu. Fa un dia molt clar, amb sol, i parem a fer algunes fotos a peu de carretera. Seguim direcció Puigcerdà, travessem cap a França, direcció a Col de Puymorens. Ja és hora de dinar i busquem un lloc al costat de la carretera, ens preparem el dinar, ens mengem una escudella que portem de casa i pollastre amb formatge i dinem com uns reis.

Un cop tot a punt i endreçat ens tornem a posar en ruta en direcció a Toulouse passant per Foix, avui volíem dormir a Brantome, però pensem que hi arribarem molt tard, buscarem un lloc per dormir i continuarem demà al matí. No és molt tard encara, però ja fa estona que ha marxat el sol, trobem un àrea d'autocaravanes amb park4night a Montauban, és una àrea petitona d'unes 8 o 10 places al costat d'un canal amb embarcacións. És de pagament però en aquesta època de l'any és gratuïta. Trobem la barrera aixecada i per sorpresa nostra ens posem en l'últim lloc lliure que queda. Comença a ploure una miqueta

Ens conectem a l'electricitat, preparem el sopar, sortim a donar una petita volta per veure els voltants, mirem una pel·lícula i a dormir, que demà volem matinar molt.

DIA 2 DE NOVEMBRE (divendres)

Ens llevem a les 6'30, recollim tot i marxem direcció Brantôme. Cap a les 8'30, parem a esmorzar a Monflanquin, a un pàrquing just al costat d'una "boulangerie". Mentre jo faig el suc de taronja i escalfo la llet, en Toni surt a comprar croissants per esmorzar i el diari. El diari és el Sud Ouest, del departament Lot-et-Garonne que en portada informa que el proper diumenge dia 4 es celebrarà un referèndum d'independència a Nova Caledònia, territori francès situat a l'Oceà Pacífic, a 1.500km a l'est d'Austràlia. Els votants podran triar de continuar com a part de França o esdevenir un país independent. El govern francès reconeixerà i acceptarà el resultat del referèndum. Quina diferència amb el que va passar l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya! Potser França no és el millor país del món, però com a mínim permet als seus ciutadans posar urnes i triar el seu destí i això no es converteix en cap acte delictiu.

Després d'un bon esmorzar continuem carretera i arribem a Brantôme cap al migdia. Aparquem a l'àrea de Camping Car per un euro. Està ben situada, és una àrea de terra, feia poc que havia plogut i hi havia molts bassals. Caminem i en cinc minuts estem passejant pels carrers de Brantôme.

Avui és dia de mercat, tot i que a aquesta hora ja estan recollint moltes de les parades. Hi ha parades de roba, de plantes i d'alimentació. Ens endinsem pels seus carrers, les botigues també estan tancades, excepte alguna botiga de records. Després de la passejada anem a l'auto a dinar. Ens preparem una bona amanida i unes hamburgueses. 

Després de dinar i endreçar marxem cap a Saint Jean de Côle, un petit poble, classificat com un de Les plus beaux villages de France, situat al Perigord verd, al nord de la regió. Aparquem a una petita àrea a l'entrada del poble on es pot buidar ï omplir aigües. A nosaltres omplir no ens cal, però sí que buidem les grises i l'WC. Són quarts de cinc, passegem pels carrers gairebé sols, anem cap a l'Oficina de Turisme que trobem tancada. Donem un volt i entrem a visitar l'església, és la única cosa que ens trobem oberta. Els carrers estan decorats amb carbasses, teranyines i detalls de Halloween.

Passem per una botigueta de queviures on hi ha dues tauletes per seure i poder prendre un cafè. Entrem i ens demanem un parell de cafès. Ens escalfem una mica amb una estufa que tenen encesa. És una botiga de tot, deu ser la única del poble. Venen també pa i tenen un apartat on venen roba. Quan sortim, tornant cap a l'autocaravana, en un carrer, ens trobem un petit armari penjat en una paret ple de llibres, una minibiblioteca. Els agafes, els llegeixeis i els tornes al seu lloc. Ben curiós. Estem una estona mirant-los. 

Marxem direcció a Sarlat la Caneda, al Perigord negre. Anem a l'àrea d'autocaravanes. És una àrea molt ben situada per visitar la ciutat. El preu és de 7 euros per 24 hores, hi ha buidatge d'aigües però no hi ha electricitat. Quan arribem està tota plena, ens col·loquem al final de tot. No és el millor lloc però no fem nosa per si demà algú vol sortir d'hora. A davant de l'àrea hi ha una boulangeria, a aquesta hora ja tancada, però demà al matí hi anirem a comprar l'esmorzar. Ens preparem el sopar i anem a dormir.

DIA 3 DE NOVEMBRE (dissabte)

El despertador sona a les 7, ens arreglem i endrecem l'auto. Quan obren la boulangerie anem a comprar pa i croissants per esmorzar. Cap a les 8'30 marxem cap al centre de Sarlat, ens abriguem bé, avui fa fred. No tardem gaire en arribar al centre, avui dissabte és dia de mercat setmanal. Tot just hi ha parades que les estan instal·lant. És un mercat bastant extens de productes de la terra, estem al Perigord negre: olis, nous, vins, trufes. Entrem a l'antigua església de Sainte Marie, convertida ara en un mercat interior ple de parades de patés, de foie, de tòfones, on es feien degustacions.

Anem passejant buscant l'oficina de turisme, aquesta hora encara tancada. Continuem passejant, esperant que l'obrin, entrem a una cafeteria a fer un cafè i una xolocata calenta per fer passar el fred. Quan obre l'oficina de turisme, a les 10, anem a buscar un mapa de la ciutat i continuem passejant pels carrers de Sarlat. En una parada on venen nous, que són típiques de la zona, en comprem un sac. En Toni sempre esmorza un suc de taronja i tres nous per esmorzar. Un cop a casa les hem tastat i s'ha de reconèixer que són molt bones. Tornant cap a l'autocaravana, en una altra parada de roba de la llar, ens comprem unes estovalles per deixar-les a l'auto i no anar amunt i avall amb les de casa. És gairebé el migdia, ens mengem una poma i marxem cap al pròxim destí: la Roque de Gageac. Ha sortit el sol i s'està molt bé.

Ens fiem del Google Maps i ens fa anar per una carretera petitona envoltada d'arbres, molt bonica, passem per davant d'algunes cases amb uns jardins espectaculars. La carretera s'estreta, no ho veiem gaire clar però no tenim opció de girar. Encara podem passar bé, sense saber que, més endavant, es farà encara més estreta. Una mica més endavant, el pas és tant just que hem de parar perquè ens hem ficat en un embut.

No tenim opció de tirar enrera. Baixo de l'autocaravana per indicar en Toni si toca per algun dels costats i anem avançant molt a poc a poc. L'auto passa a pocs centímetres de tocar la paret. En alguns llocs hem de plegar els retrovisors i la seva visibilitat és nul·la, només es guia pel que l'indico. Devem ser tot un espectacle, perquè surt algú de les seves cases al jardí a mirar-nos amb unes cares de "què carai féu aquí!". Jo els dic: "...el GPS". Els últims metres se'ns fan eterns. Al final, aquesta carretera enllaça amb la carretera principal que és la que hauríem d'haver agafat de bon principi i en tres minuts som a la Roque de Gageac. En Toni encara està garratibat de la tensió del moment!! Ens hem sortit prou bé, ni una rascada!!! 

Aparquem a l'àrea de la Roque de Gageac, està just a l'entrada del poble, és gran i té buidatge d'aigües. Hi ha unes vuit o deu autocaravanes. Hi ha una zona amb herba i algú aprofita aquesta estoneta de sol per treure les cadires. Sortim a veure el poble, està al peu d'uns alts penyasegats al costat del riu Dordonya. Ens sembla un lloc preciós. Passegem durant una bona estona, fem unes quantes fotos i tornem a l'auto a dinar. Ens fem un bon plat de pasta. Mentre dinem, tot parlant, decidim explicar les nostres sortides i viatges amb autocaravana i començar a fer el nostre blog: el Cavall Viatger.

Després de dinar marxem cap a Domme, una petita ciutat fortificada situada damunt d'un penya-segat amb unes vistes molt maques del riu Dordonya. Aparquem a la seva àrea-pàrquing d'autocaravanes, treiem un tiquet per 2 euros i caminem cap al poble situat a uns deu minuts a peu.

Donem una volta pels carrers fins arribar al lloc més cèntric on hi ha un mirador des d'on hi ha unes vistes molt maques del riu Dordonya. A aquesta hora de la tarda, comença a baixar el sol i el paisatge és molt bonic. Tot passejant, trobem una petita joia: una llibreria amb un aspecte molt vell però molt atractiu, ocupa tota una casa. Està tota absolutament plena de llibres per passar una estona i quedar encantats els amants de la lectura. En Toni es compra un llibre sobre salut per disposar d'informació per al seu proper treball. Passegem una estona més i marxem cap a Beynac.

Beynac està considerat un dels pobles més bonics de la vall del riu Dordonya, al Perigord negre. Té un castell del segle XII, un dels més ben conservats i autèntics de la regió. Busquem aparcament i les indicacions ens dirigeixen cap a un pàrquing una mica apartat del centre. És un pàrquing gran i en aquests moments només hi ha un autobús i una altra autocaravana. Anem a donar un volt pel poble i no sabem si ens quedarem a dormir aquí o no. Per un caminet que passa per darrera del pàrquing pugem fins a dalt del castell. Comença a fer-se fosc i, des de dalt del castell, la posta de sol sobre el riu Dordonya és preciosa. Fem moltes fotos i després anem a veure el poble, que és petit. A aquesta hora tot és tancat, només queda algun bar obert.

Decidim no quedar-nos a dormir aquí perquè volem anar a comprar a un supermercat i tornem a Sarlat. A prop de l'àrea hi ha un centre comercial molt gran, aparquem l'auto i anem a comprar algun record, un pastís de nous, vi de la zona i alguna altra cosa per portar a casa. Repetim nit a l'àrea de Sarlat, aquest cop no tenim tants problemes per aparcar perquè hi ha menys autocaravanes. Ens fem el sopar i anem a dormir, demà tornem a casa i ens llevarem d'hora. Volem arribar després de dinar.

DIA 4 DE NOVEMBRE (diumenge)

Avui ens llevem d'hora, sobre les 6 del matí. Enfilem carretera direcció a Toulouse. Trobem molta boira, tornem per autopista fins a Foix i després passem un altre cop pel Col de Puymorens. Fem una parada per mejar una mica i veure una mica el paisatge nevat. Hi ha moltes famílies que han vingut a trepitjar la neu amb els nens. Continuem camí fins arribar a casa a l'hora de dinar.

El Perigord és un lloc molt bonic que es mereix una visita més extensa, però durant aquests dies ens hem fet una idea de com és aquesta zona, a la qual, de ben segur, tornarem algun dia.